Unitat del Vertigen
La sensació de moviment és habitualment de balanceig, de gir o de desplaçament, propi o de la base de sustentació (com inclinació del sòl o precipitació al buit) però, en realitat, aquestes modificacions en el subjecte o entorn, no es produeixen en realitat.
El mareig és una sensació en què englobem totes aquelles percepcions desagradables de buit al cap, inseguretat i inestabilitat, sensació de malestar i de desmai imminent, acompanyat de nàusees i de vegades vòmits, sudoració freda i pal·lidesa de la pell.
El vertigen fa referència en general a una alteració del sistema vestibular (allotjat a l'oïda interna), mentre que el mareig no sempre hi està relacionat.
Qualsevol persona pot patir vertigen. Els símptomes d'inestabilitat poden sorgir tant a la infància com a l'edead adulta.
En el cas dels nens té unes formes de vertigen molt diferents de les catalogades. Sol patir crisis espontànies molt breus que amb els anys es van guarint o es transformen en migranyes. Habitualment es tracta de problemes de l'oïda mitjana que es manifesten amb vertigen.
Amb la gent gran, es presenten quadres de vertigen multisensorial que poden evolucionar cap a una inestabilitat crònica. En aquests casos, els tres sistemes de l'equilibri que s'han de coordinar al cervell (vista, oïda i articulacions) fallen.
Diferents tipus de vertigen
El vertigen perifèric és el causat per l'afectació del laberint (oïda interna) i nervi vestibular (el que porta la informació de l'equilibri des de l'oïda interna al cervell), i és el més freqüent. Els pacients solen presentar a més pèrdua d'audició i brunzits, pressió i dolor a l'oïda.
El vertigen central és degut a l'alteració dels mecanismes neurològics del propi sistema vestibular. En aquests casos és freqüent l‟existència d‟alteracions de la marxa i postura amb inestabilitat molt acusada, visió doble, problemes per a la deglució, cefalea intensa, etc.
